Després d'un temps de treva, enclaudesol torna a reviure per donar-vos a conèixer els propers projectes. El més inminent és el Concert de Nadal de la Banda jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real, que anualment organitza l'assosiació cultural Socarrats. Poc a poc anirem descobrint el programa, que està format per obres d'autoria valenciana. I res millor que començar el concert amb un pasdoble de segell vila-realenc!
José Goterris Sanmiguel
El 27 de maig de 1873, naix a Vila-real José Goterris Sanmiguel. Creix al si d'una família d'orige humil, però la seua afició per la música l'espenta a aprendre guitarra de manera autodidacta mentre treballa amb els seus pares al camp. El propi Tàrrega, per qui sempre va sentir admiració, l'escolta en un concert improvisat i l'anima a estudiar música. Malgrat haver de marxar al front a la Guerra de Cuba, en tornar aprofundeix els seus estudis d'harmonia i contrapunt, endinsant-se així en el món de la composició.
El seu catàleg està replet d'obres destinades a l'ús de la banda de música local, la qual va dirigir des de 1911 fins a la seua mort, l'any 1930: pasdobles, cercaviles, marxes, himnes... Però també va composar obres de gran envergadura, encara que aquesta faceta siga poc coneguda. Destaquen les obres simfòniques Europa 1915 (obertura dramàtica), Odisea gitana (quadre simfònic), A las diez en punto (serenata) i El Mijares (rapsòdia per a orquestra sobre temes valencians); les sarssueles El carrillón o el demonio entra en Flandes, Lola, la risueña o El sino de Gotha; i la seua obra mestra: l'òpera en tres actes El dragón de fuego, sobre el text homònim de Jacinto Benavente.
Al casino antiguo
Siga en la forma que siga, totes les composicions del mestre Goterris estan dotades d'una brillant inspiració melòdica, i en elles es plasma un absolut domini tècnic de l'harmonia i el contrapunt. Mostra d'açò és el pasdoble Al casino antiguo, que ens servirà per a obrir el concert. Aquesta és una de les poques obres del compositor vila-realenc que podem datar. Sabem que va ser composada l'any 1928, dos anys abans de morir, i dedicada a l'edifici en el teatre del qual es van representar moltes de les seues sarssueles (i probablement l'única representació d'El dragón de fuego): el casino antic de Vila-real.
Ens trobem amb una composició molt versàtil, ja que mostra des de melodies subtils i delicades fins a passatges d'un caràcter enèrgic o pesant. Segueix una estructura típica d'aquest gènere: una introducció; dos temes repetits i molt contrastants; i el trio, repetit dues voltes i enllaçat amb una transició. Quant a l'àmbit tonal, la primera part està escrita en fa menor, mentre que al trio modula a fa major. No obstant, la transició serveix per a tornar a modular a la tonalitat relativa de la inicial (la bemoll major), amb la que acaba l'obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario