Pompeya (Hugo Chinesta)

     Pompeya, poema simfònic d'Hugo Chinesta, forma part del programa del concert de Nadal. El proper 23 de desembre tindrem l'oportunitat de viatjar, sense moure'ns de l'Auditori Municipal (que, per cert, ja porta el nom del mestre Rafael Beltrán), fins a l'antic Imperi Romà. Aquesta obra compta amb una força i energia que de segur arriben al públic.

Hugo M. Chinesta

     Com molts músics valencians, Hugo Chinesta inicia els seus estudis en percussió a la banda del seu poble, Aldaia (València), disciplina de la què n'és professor. Més tard s'interesa per la composició, llicenciant-se en aquesta disciplina al Conservatori Superior de Castelló. S'ha format amb mestres de la talla de Ferrer Ferran, Miguel Ángel Berbis, Miguel Ángel Mateu o Jesús Vizcaíno.

     Ha sigut finalista en diversos concursos i ha obtingut premis i mencions a Alcoi, Sogorb i València. A més, les seues obres són editades per editorials com AB Música, Rivera Editors i Cap Music Editors. El seu repertori és d'allò més versàtil: des de pasdobles i música festera fins a grans obres simfòniques per a banda, en les que destaca una original inspiració melòdica i un acurat descriptivisme que empra un ampli ventall d'aportacions tímbriques i efectistes.

     També ha estudiat direcció de la mà de Jan Cober, Miquel Rodrigo, Salvador Sebastià, José Rafael Pascual-Vilaplana i Ferrer Ferran. Ha estat al front de les bandes de Benigànim, Altura o Aldaia, entre d'altres, amb les que ha aconseguit diversos premis a certàmens i ha enregistrat alguns treballs discogràfics. 

Pompeya

     Pompeya és un poema simfònic dirigit a les bandes juvenils. Està inspirat en la ciutat homònima de l'antic Imperi Romà, ubicada prop de l'actual Nàpols i que va estar soterrada per una erupció del volcà Vesuvi. Al llarg de l'obra, s'empren leiv motivs que descriuen diferents situacions d'aquesta curiosa i coneguda ciutat, retractant-la musicalment d'una forma molt efectiva.

• Pompeya, la ciutat antiga. L'obra comença amb un tema molt majestuós i rítmic, que ens obri les portes de Pompeia, una ciutat d'alló més esplendorosa.

• L'escola de gladiadors. Seguidament, es dona pas a una marxa d'un caràcter marcadament vigorós. És el tema dels gladiadors, que ens troben lluitant a l'escola, on ens veurem al bell mig d'una batalla.

• El temple d'Isis. Un solo de trompa ens fa arribar a un temple, on una tranquil·la melodia conduïda pel saxòfon ens convida a la relaxació. L'entrada del tema en tutti, no obstant, en posa en alerta.

• Vesuvi: l'erupció del volcà. El volcà erupciona i se'ns transmet el temor i el caos que viuen els habitant de Pompeia, que veuen com avança la lava. Per molt que corren, en un cànon a tres parts, la ciutat queda sepultada en un profund acord final.

• La reconstrucció de Pompeia. Però des de meitat del segle XVIII es van incentivar els treballs d'excavació de Pompeia. En forma de marxa, es presenta un tema que ens recorda al dels gladiadors, representant els herois que van treballar per traure a la llum l'antiga ciutat. L'obra desemboca en una coda majestuosa, com si la ciutat ens acomiadara amb tot l'esplendor de la badia de Nàpols.