martes, 10 de junio de 2014

Greek folk song suite (Franco Cesarini)


     Greek folk song suite és una obra per a banda, estructurada en tres moviments, del compositor suís Franco Cesarini. És una d'eixes obres que gaudixes escoltant-la, tocant-la, dirigint-la o estudiant-la. Al llarg dels últims mesos, he pogut treballar-la amb la banda jove, i l'interpretarem el proper mes de juny. Així que si us quedeu amb ganes de més, ja sabeu que esteu convidats!




Franco Cesarini

     Franco Cesarini (Suïssa, 1961) és un dels compositors més destacats del panorama bandístic europeu. Al seu catàleg podem trobar des d'obertures o petites obres descriptives fins a composicions de gran calibre, com Blue horizons, Poema alpestre o Mosaici bizantini. A més, s'intueix la predilecció que sent per les suites, és a dir, obres composades per diferents moviments de caràcter contrastant. En moltes d'elles plasma tradicions musicals de distintes procedències: Mexican pictures, Cossack folk dances, Piccola suite italiana, Bulgarian dances o Greek folk song suite (entre moltes altres) són clars exemples.
     Va iniciar la seua educació musical al Conservatori de Milà (Itàlia), estudiant flauta i piano. Va continuar a l'Acadèmia de Música de Basilea, on va obtindre el títol de la mà de Peter-Lukas Graf. Ha guanyat nombrosos concursos com a flautista, incloent el primer premi en la Competició de Solistes de Suïssa de l'any 1981. A més, ha estudiat teoria musical i composició amb Robert Suter i Jacques Wildberger, i direcció de banda amb Felix Hauswirth. D'aquesta darrera disciplina n'és professor al Conservatori de Música de Zurich, i és director titolar de la Civica Filarmonica di Lugano i la Civica Filarmonica di Balerna.


Greek folk song suite

     Greek folk song suite es presenta com una reelaboració de cançons de la cultura popular grega. Aquesta obra, escrita l'any 2002 i publicada per Mitropa Music, consta de tres moviments on l'autor, basant-se en diferents melodies del folclore grec, plasma el caràcter tan peculiar d'aquesta tradició musical.


I) O Charalambis

     El primer moviment, O Charalambis, està basat en una dansa popular anomenada kalamatianos. Originalment, aquesta cançó era interpretada en els casaments de manera irònica, ja que la lletra parla d'un jove que no vol casar-se. Està caracteritzada per un ritme irregular molt incisiu, escrit en 7/8 i on quasi tots els temes són anacrúsics. Trobem tres grans seccions:

  • A (lab major). Es presenten els dos temes principals del moviment en tutti, que funcionen a mode de pregunta i resposta. Torna a presentar-se el primer tema, ara en reb major, on les trompes i les cornetes s'anteposen a la resta de la banda formant un cànon que li ofereix major força i vitalitat a aquesta melodia.
  • B (fa menor). Contrastant amb la intensitat de la primera secció, aquesta segona comença amb un solo d'oboé que, amb un ritme molt marcat i amb un llenguatge modal, recorda a la música del buzuki, l'instrument típic grec per excel·lència. El tema és ampliat pels clarinets, sempre sobre una armonia formada per intervals de 5a.
  • A' (lab major). A mode de reexposició, es reprenen amb fermesa els temes principals. El tutti de la banda els recorda fins arribar a un fort acord de tònica que tanca amb rotunditat el moviment. 
II) Stu Psiloriti

     El Psiloritis (que literalment significa "sense arbres") és el nom pel que es coneix el pic més alt de les montanyes Ida, a l'illa de Creta. És d'aquesta zona d'on prové l'antiga melodia sobre la que es basa aquest moviment, de caràcter calmat i serè. Es contrueix amb dos únics temes, que es presenten tant per separat com a la vegada.


  • Introducció (dominant de re menor). Sona suament el vibràfon, junt a un redoblament pianissimo del tam-tam, a la vegada que la flauta presenta el Tema 1. Açó crea un ambient evocador i eteri, quasi com en un somni.
  • A (re menor). Apareix el Tema 2, solejat per l'oboé. A més dels clarinets, destaca l'acompanyament arpegiat del vibràfon, que funciona com a motor d'aquesta secció. Aquest tema és d'una gran ductilitat, el tempo va i vé de forma natural com si algú cantara aquesta dolça melodia.
  • B (re menor). Inicia un procés de crescendo natural, ampliant la instrumentació. Les trompes presenten el Tema 2, mentre els instruments més aguts ho fan amb el Tema 1.
  • B' (re menor). Continua el procés de crescendo. Ara són les trompetes les que conduïxen una variació del Tema 1, mentre que la fusta les segueix en forma de cànon. El tema creix i adquireix un to dramàtic en el clímax del moviment, moment a partir del qual la música comença a remetre.
  • Coda (dominant de re menor). Tornant a un clima assossegat i sobre un pedal de tónica i de dominant, el Tema 1 és presentat per diferents instruments (flauta, trompeta, bombardí i fagot), cada volta més curt, més piano i més greu: s'està esvaïnt, a poc a poc va allunyant-se.
III) Vasilikos tha jino

     El tercer i últim moviment de la Greek folk song suite està basat en la cançó Vasilikos tha jino, una melodia molt antiga de la regió d'Èpir. Les característiques d'aquest moviment recorden el sirtaki, una dansa grega provinent del hasapiko: pronunciats accellerando, canvis radicals de tempo, caràcter i dinàmica... El moviment està format per dos grans seccions que segueixen la mateixa estructura:
  • A (sol menor). Part tranquila i relaxada, on es presenta una melodia simple de caire popular sobre una marcada base rítmica. 
  • B (sib major). Melodia solemne que recorda a la música de Mikis Theodorakis, un dels compositors gregs més coneguts del segle XXI.
  • C (sol menor). Consisteix en un constant accellerando, que porta el tema des d'un tempo moderat (negra=80) fins al prestissimo (negra=156). Aquesta part representa el sirtaki, i inclou algunes de les seues característiques més importants, com la melodia simple, l'ús d'abundants mordents i adorns, etc. Ací podeu veure un exemple.
     Finalment, l'obra acaba en un continu accellerando i crescendo que desemboquen en una forta cadència perfecta del tutti de la banda, amb molta força i energia.


     Ara vos convide a escoltar-la. De segur que no vos costa veure reflexades en la música les imatges més típiques de Grècia!








No hay comentarios:

Publicar un comentario