Nadala dels oficis

Quan en desembre de 2013 Jacinto Heredia em va proposar musicar algun dels seus poemes, la primera reacció que vaig tindre va ser d'il·lusió. La composició sempre ha sigut un joc emocionant per a mi. A més, la peça estava pensada per ser interpretada per la banda jove i les corals infantils del CEIP Botànic Calduch i de l'escola de música en l'anual Concert de Nadal, el que li afegia més emoció al projecte. No obstant, en pensar el compromís que seria, més encara en entendre que la peça seria comparada amb la Nadala de l'ermita, un altre dels seus texts musicat per la pròpia Matilde Salvador i instrumentat per Pepe Gil, em va agafar la por.

Tot i això, uns mesos després Jacinto em feia arribar dos poemes: Nit lluminosa i Nadala dels oficis. Va ser aquesta segona la que, al posar-me enfront del piano, es va transformar ràpidament en una melodia. Una melodia que, per cert, se'm va clavar fàcilment a dins del cap. Clarament, el caràcter dels versos recordava el d'una cançó infantil: en ells, xiquets i xiquetes ens narren com ofrenarien el Jesuset segons la professió que els agradaria ser de majors.

I en això es va convertir: en una cançó infantil senzilla, amb ritmes marcats i una melodia que s'apega fàcilment a la memòria. La primera prova, que va arribar unes setmanes després, va encantar tant l'autor com a Ana Pitarch, directora dels cors. Es va quedar en el calaix, com qui espera que un bescuit agafe forma en el forn, mentre treballava sobre l'altre text.

Arribat l'estiu, ja amb més temps per a dedicar-li a l'encomanda, em vaig posar amb l'instrumentació de la Nadala dels oficis. Només començar, em vaig adonar de la gran quantitat de recursos i efectes a què es prestava la música. Tant, que fins avui ha sigut la peça amb què més he gaudit treballant. La resta de la història ja la coneixeu: edició, maquetació, assajos... i una estrena d'allò més exitosa el 23 de desembre de 2014 en l'Auditori Municipal Músic Rafael Beltran de Vila-real. Ah, i el més important: l'alegria que em causava entrar a la sala d'assaig, a l'escola de música o caminar pel carrer entre xiuxiuejos de les melodies de la Nadala dels oficis.

Anàlisi musical

Com ja he esmentat, la Nadala dels oficis té la forma d'una senzilla cançó infantil. Això la fa molt atractiva i assequible per als xiquets, que són, al cap i a la fi, els seus protagonistes i els seus destinataris. El text de Jacinto Heredia està compost per tres grups de dues estrofes, una per als xiquets i una per a les xiquetes, intercalats per la tornada. Així es manté en la peça musical, on la primera estrofa és cantada pels xiquets a uníson, mentre que la segona és a dues veus: la principal per a les xiquetes i la secundària, per als xiquets.

L'instrumentació, a més, està pensada a mode de crescendo natural, és a dir, va creixent de forma paulatina, incorporant cada volta més elements i diversificant, cada volta més, el timbre de les estrofes i les tornades. Exactament, de la següent forma:

• Introducció. És un dels elements més divertits de la peça, que mereix explicar-se amb cura.
• Tornada instrumental: en tutti.
• Tornada 1: melodia sols en els clarinets principals, a mode de solo.
• Estrofes 1 i 2: els cantaires canten solament amb l'acompanyament harmònic, sense reforç instrumental. També els recolza una pandereta.
• Tornada 2: a més dels clarinets, com en l'anterior tornada, s'afegixen les trompetes mutades, també en solo i reforçant els finals dels versos.
• Estrofes 3 i 4: en aquesta ocasió, la veu principal és cantada per una flauta i la secundària per l'oboè. La pandereta és substituïda pels cascavells.
• Tornada 3: a l'instrumentació de l'anterior tornada, s'afegeix un contracant en les flautes i els oboès, és a dir, en els instruments que s'han incorporat en les darreres estrofes.
• Tornada instrumental: en tutti.
• Estrofes 5 i 6: a més de la flauta i l'oboè, es sumen el saxòfon i la trompeta en cadascuna de les veus. Els cascavells deixen pas a la cabassa. 
• Tornada 4: és la darrera i incorpora un nou element, una broma musical interpretada per la corda de trompetes. És sense dubte un dels meus detalls preferits de la peça, que ara explicaré.
• Coda: la peça acaba de manera triomfal i majestuosa, no tant perquè els xiquets hagen oferit les seues ofrenes a Jesús, sinó com si tots ells hagueren complit el somni expressat en la cançó.

Pel que fa a la introducció, cal dir que va ser un exercici d'instrumentació que vaig canviar en el darrer moment. Primàriament, la introducció estava composta per una presentació de la tornada per part de les diferents famílies musicals. No obstant, i després de vore el resultat final de la peça, se'm va ocòrrer fer-la encara més infantil i, a mode de joc, em vaig posar a arrancar la màquina de la imaginació. Literalment, perquè la introducció és, ni més ni menys, que una locomotora començant a fer camí, el cap de la qual són les tres primeres notes de la melodia principal. Aquest motiu és presentat en diversos ritmes, altures i combinacions fins que les trompetes donen pas, finalment, a la presentació de la melodia principal en tutti. Per a què ho acabeu d'entendre, ací teniu la mostra.

Vos heu fixat que la melodia principal comença de la mateixa manera que la cançó tradicional No en volem a cap...? Doncs aquesta és la base de l'esmentada broma musical que s'inclou en la darrera tornada de l'obra. Ja que les trompetes (o almenys les trompetes de la banda que dirigeix) són molt despistades, els vaig donar l'ocasió i l'excusa per equivocar-se de manera justificada: quan tots toquen l'inici de la melodia de la tornada, elles responen com si fora el No en volem a cap... ("que no estiga borratxo"). Els va costar pillar-ho, però finalment a tots els músics els va fer molta gràcia... i més d'un al pati de butaques també se'n va adonar!