Cançons de la Vila

Els que em coneixen bé saben que per a mi la composició és com un joc, que soles la practique per a passar-m'ho bé. Quan en agost Jo i Ana estàvem acabant de perfilar el programa del Concert de Nadal d'enguany, que volíem que tractara el folklore local, se'm va ocorrer musicar un recull de cançons populars del poble que sempre cantàvem a Botànic, a mode de "popurrí". I el resultat va ser, després d'unes setmanes de treball, Cançons de la Vila. Una obra per a cor de veus blanques (opcional) i banda de música que estrenarem el proper 18 de desembre, en la versió amb veus; i el dia 27 en la versió per a banda.

En Cançons de la Vila, que dura poc més de 5 minuts, trobem fins a 10 melodies tretes del folklore de Vila-real. El primer que vaig fer, abans de començar amb ella, va ser aconseguir els cançoners que Alex Torres i Joanvi Sempere, des del Raval, i el mestre Enric Gimeno han editat. Ja es sap que moltes voltes la memòria juga males passades, i més quan coneixes totes aquestes cançons sols d'oïda. En tindre tots els temes clars, el procés va ser ràpid, ja que vaig respectar el màxim possible l'arranjament que, com he dit, cantàvem en Botànic des de ben menuts.

El resultat ha sigut un obra amb dues seccions: la primera, més estable, on es presenten temes de caràcter festiu i popular; i la segona, amb cançons de xiquets, que es torna més juganera i divertida. A més, la peça comença i acaba de la mateixa manera: amb les estrofes inicial i final, respectivament, de l'Himne a Vila-real, amb lletra de Francisco Moreno i música del Mestre Goterris. 

Després de la primera estrofa de l'himne, el tabal inicia el toc del Ball de l'anguila, donant pas al cor, que canta Are, arenilla. La banda repeteix la melodia d'aquesta dansa tant típica i l'enllaça amb la melodia principal de La Tana, que ens serveix per a modular. Comença una nova frase, més tranquila i bucòlica, on sona la Cançó de les pastoretes en un solo de flauta, oboé i fagot i, posteriorment, de fliscorn. Després de ser cantada pel cor, aquesta melodia reapareix en un tutti de la banda que inclou un contracant que, com no podia ser d'una altra manera, està inspirat en la Cançó dels pastorets, acabant aquesta primera secció d'una manera original i rotunda.

La segona secció comença, com una crida a la festa, amb la cançó Sant Pasqual, un garbonet, cantada pel cor i amb una fanfàrria del metall. Aquesta dóna pas al tema A bou redó, amb la que el cor i la banda comencen a jugar passant-se els temes entre els uns i els altres. Li segueix Corre, corre, corre, en la que les flautes són perseguides per la secció del metall. La banda presenta a tutti la melodia de No en volem a cap, però el cor comença a cantar Plou, plou com a part del joc. No obstant, mentre el cor canta aquesta cançó, els bombardins continuen amb l'anterior. Finalment, el cor canta la tradicional No en volem a cap, però són les flautes qui toquen Corre, corre, corre. Finalment, tots es troben en la darrera estrofa de la cançó, que dóna pas als compassos finals de l'Himne a Vila-real i, amb ells, de Cançons de la Vila.

Amb tot açó, Cançons de la Vila es presenta com una obra feta a mida, composada (com moltes altres), per a aquesta ocasió, per a aquests músics i per a aquests cantaires. Feta per al seu gaudiment i, sobretot, per a la seua diversió. I feta també per a que tots i totes puguem cantar-la. Per a recordar les nostres arrels i per a poder gaudir-les durant molt de temps. Si en voleu més, vos esperem en els propers concerts de la Banda jove!